Dilluns. Començo a recuperar-me físicament del desgast de divendres. Potser hauríem de començar a fer cas de les veus més assenyades de la promoció...i el pròxim cop sopar asseguts. Vaig estar estona buscant una cadira. No en trobava enlloc. De cop, vaig descobrir que tota la sala estava envoltada de cadires. O no m'hi veig, que seria una possibilitat, o continuo despistat com sempre, que és el més probable. Anem enrere. Arribo cinc minuts tard per culpa d'una ronda tallada per manifestació de veïns. Contra les retallades, diuen. Molt bé. Els polítics s'hauran sentit molt molestos perquè m'hagueu fet arribar tard i fent una volta de nassos. Jo no. No us dic el que retallaria. Aparco a Rambla Catalunya amb Consell de Cent. Dubto si apuntar-m'ho en algun lloc per si a l'hora de marxar no recordo on ho he fet. No, confio en la meva memòria (de moment).
Arribo a la porta de l'Hotel i em trobo la Núria. Com si fos la recepcionista. Parlant per telèfon. Estresadíssima. No sé amb qui parla, però potser encara està trucant a algú a veure si s'apunta al sopar. No m'estranyaria. Quina perseverança. La deixo parlant i me'n vaig cap a dins. Esperant-la em trobo l'Esther, la Clara i l'Àngels. Segona recepció. Mentre xerrem arriba el David, i...saps què? la Núria ja vindrà...
Directament al sótan. Sala Parrilla. No, el que bevien els barrufets era zarzaparrilla. No? Allà ja començo a estressar-me. Hi ha molta gent. Saludant, saludant, espero no haver-me deixat ningú. Va, una copeta de cava. Mira, arriba el Nacho. Quina vergonya. Només fa un any i mig que m'havia passat unes coses i ara les hi torno...
Encara. Hi ha gent que ha esperat més.
Va, si, una copeta de cava. L'Ana i la Roser em fan el test. Què collons és això que estem menjant? No ho sé. No n'encerto ni una. Però és bo. Si, una altra copeta de cava.
Gairebé hi som tots. No, falta la Pili. Lluis, guardem-li sopar. I falta el Ricardo. I el Ricardo. que ja son a la porta. Va, una copeta de cava mentre arriben.
Anem passant a la sala. Quin lujo, oye....
Anem picant i xerrant.
Arriben els Ricardos, arriba la Pili, Lluis ja no cal guardar-li sopar. I fem una copeta de vi. I una altra.
Com sempre, faig curt, No, de vi, no. De temps. Va passant l'estona i em queda molta gent per xerrar. La Pili, l'Ana, l'Edu...
I arriba el moment de la foto de grup. Gran. Quin fotògraf més genial. Jo crec que ho va fer expressament per animar-nos la nit.
Bé, les fotos, tot s'ha de dir, van acabar sortint. Gràcies, Manuel...
Kike, trica el Toni. Bé, la frase exacta és Kike, truca el cabrón del Toni.
Abans, només arribar, vaig fer-me la foto amb el Kike i li vaig enviar per SMS. Sortia de guàrdia. No podia venir. Colló, Toni, que fot dos mesos que ho sabies, home, que ens ho podíem haver arreglat una mica per venir... ja ens veurem, ja quedarem... vale, Toni, que se sent fatal. Ja parlarem.
Primera visita a buidar la bufeta.
Surto gairebé corrent pel que sento. Però quan arribo a la sala, ja s'està acabant la primera cançó. Bienvenidos... quins records.
Fa uns dies un dels meus nanos estava mirant la tele i va sortir aquest videoclip. Em vaig posar a cantar. La seva cara va ser espectacular. "Però el coneixes?" Li vaig haver d'explicar detallets del Bienvenidos. Del Banzai. Del concert l'any 82 a Palau d'esports. Em sembla que hi érem tots.
Víctor, no pares, cabrón, estàs en forma!!!! les has ballades totes. Lluis, tu també. Per no parlar de la Carol....
Assegut amb la Josefina i el Xavi descanso una estona. Observant. Que han passat 30 anys, sí. Però que seguim sent els de sempre. Javi, las melés en las escaleras deberian estar prohibidas...
Potser sóc un sentimental, com molts de vosaltres. Potser ho som tots. La gent no ho entén, quan ho explico. Em prenen per boig. Se me'n fot. El que arribo a disfrutar cada moment d'aquestes trobades és impagable. Ric, canto, ballo (sí, a allò que faig jo li dic ballar, ho sento) i procuro aprofitar cada segon com si no ens haguéssim de tornar a veure. Se que no serà així, que ho tornarem a fer. No se si als 50, o l'any que ve, o d’aquí a dos...és igual. Sé que ho tornarem a fer i ens ho passarem igual de bé.
Ho sento, però això no serà una crònica. Com diuen els jugadors de futbol, "lo que pasa en el campo se queda en el campo"...o sigui que qui vulgui saber detallets, haver vingut....
Només em sap greu haver marxat tan aviat. Bé, quarts de quatre tocats no és tan aviat, si es té en compte que l'endemà tocava treballar...
Seguim en contacte. Ho tornarem a fer. No se si asseguts, drets, ballant o amb taca-taca. Però ho tornarem a fer. Gràcies per l'estona.
Jordi
